Poetes

 

RIURE I CANTAR

“La creativitat et salvarà” em diu la veueta bona. D'un glop t'escric tant com puc amb aquella poesia que no fa massa més que mirar enrere. T'escric i t'escriuré tota la nit. I ja demà, quan tingui un munt ben alt de papers a la tauleta, agafaré tots aquests poemes que només parlen de tu i els vestiré amb els acords més lents. Llavors, amb una delicadesa extrema, serà quan totes les cançons començaran a rodolar galteta avall. A la fi ja només quedarà riure i cantar. R-i-u-r-e i c-a-n-t-a-r. I oblidaré als quatre vents la tristor de la prehistòria i lluiré, amb un orgull adolescent, l'immens tresor que ahir et vas oblidar mentre marxaves...

 

UN PINTALLAVIS DE TU PELS DIES GRISOS

Potser em perdonaré quan tingui els deures fets. O potser serà quan torni a tenir cucs i terra humida a les arrels ara despullades. Amb les puntes dels dits plenes de gel, només faré el petit pensament d'entrar en algun refugi. I procuraré fer llistes per fugir de les rutines salvatges que em desperten pel matí. De totes les complicitats imaginades, de les teves i de les seves, en faré una pila a la vora del camí. I fulla a fulla i record a record, aniré esborrant la idea de què hauria passat si haguéssim triat només entre les cartes de la taula. Tu, potser, estaràs amb la recança de no haver arrencat les vies d'aquell tren a mossegades. I jo estaré amb la incomprensió de no saber si trucar-te o no, encara. Potser també em passejaré pel mercadet del barri per si trobo algun somriure de segona mà. Compraré alguna hora de son, si n'hi ha. I remenaré entre la quincalla per si apareix aquella peça que sempre em falta. Després, amb les coses de casa, em faré un pintallavis de tu pels dies grisos. I ja quan la nit caurà de nou sobre el meu llit em pujaré els genolls fins a les celles i amb la complicitat de qui ha vist cremar el seu bosc, hauré de començar a pensar en plantar nous arbres. Ni que només sigui per la generació que vindrà.

 

LA TARDA

Avui la tarda cau lenta. I com que ja de bon matí m'he vestit de guitarra, ara tinc un gran forat al mig del pit. M'he cordat els ulls amb doble flassada i he trobat tots els teus acords entre meus dits. Els vidres s'han omplert de capvespre i de rajos llargs i prims. La casa està plena d'ombres i d'una delicada melodia de cabells clars estranyament oblidats a sobre del blanc trist del teu coixí.

 

PALADAR CÓNCAVO

Se alquila poeta céntrico de segunda mano. A reformar.

Se necesita chica, cigarrillos y té para las tardes de domingo. Disponibilidad para viajar al lunes.

Se venden labios por falta de uso. Seminuevos.

Se regala corazón por Plan Renove. Pendiente de ITV.

Se precisa enfermera para curas invisibles. Buena remuneración.

Chico busca chica para sexo ocasional i relación informal.

Imprescindible enamorarse.

Urge placenta para renacer y empezar de nuevo. Razón, aquí. Disponibilidad, tarde.

Se traspasa castillo de arena sabor salitre. Ideal para parejas con submarino.

Paladar cóncavo busca paladar convexo para jugar al Tetris. Partidas gratis.

Previous
Previous

La mama i el papa

Next
Next

Nit