Llums i ombres

En aquells temps de sarna i còlera, estimar es va convertir en un gest heroic de militància i resistència. A través de l’objectiu de la càmera vam poder capturar la fragilitat de l’instant. I el carret ràpidament se'ns va quedar ple de petites promeses, de cossos intangibles, de primavera inefable... Cada mirada que ens fèiem pel visor era una declaració d’amor, immensa i callada com un iceberg. I així va ser com amb aquella vella Nikon dels 90 vam revelar tots aquests grisos, des del primer giscle fins a l'últim desig. Perquè a la fi, la vida, com la fotografia, també és això: llums i ombres. Ara que ja ha passat cert temps la memòria ja ens abraça. I amb el caminar dels dies també va passar (per sort) la malaltia. Aquella que no et deixava mai tocar-me. Aquella que no em deixava mai tocar-te.

Doble exposició anagògica (sense edició digital) | Primera exposició: pell nua en temps de sarna | Segona exposició: textures a l'entorn del riu Cardener | Per accedir a tot el contingut, poseu la PARAULA CLAU | Primavera 2023, Manresa